Aena és l’empresa responsable de la xarxa d’aeroports i navegació aèria finançada amb un pressupost públic que crea un total de 47 aeroports a tota Espanya (dels quals n’hi ha més en pressupost privat). Molts d’ells parats i amb treballadors preocupats per la falta de feina. Aquest aeroports es van fer del 2003 al 2008, abans que aparegués la crisis del 2007, que va afectar sobre tot a promotors i a la majoria dels sectors.
Seguint la línia del 30 minuts que ahir es va fer a TVC. No s’entén com a Espanya, un país del qual sempre s’ha nodrit com a primera potencia del turisme, evites establir un estudi de mercat sobre la necessitat que hi havia en relació al turisme que visita cada província o en relació als habitants de cada zona.
Per curiositat, si teclejo a Google els aeroports que hi ha a França, (per dir un dels 27 països de l’Unió Europea, per la proximitat i la relació en kilòmetres quadrats que ens supera per poc), em fixo que només tenen uns 24 aeroports en tot el país. No sé si d’aquí a uns anys, aquests aeroports o aquesta infraestructura que tots demanem a Europa (com ara les connexions d’AVE i el Corredor del Mediterrani, ens ajudarà o ens convindrà en relació al turisme que s’espera). En tot cas, es veu un descontent general.
Aquests dies es projecta al cinema La Dama de Hierro, tothom sap que Margaret Thatcher conservadora i neoliberalista va apostar pel lliure mercat a la Gran Bretanya al 1975. Va retallar les ajudes socials, va aplicar un programa rigorós contra la crisis econòmica britànica, tal i com l’escola de Chicago que és la fundadora del capitalisme aplica amb la reducció de la intervenció estatal. Aspectes que no són ben vistos, tal i com hem pogut veure amb la reducció que s’està implantant actualment aquí a casa nostra, que no té res a veure amb el moment que es va viure però que sí que ens afecta i molt a totes les butxaques.
Tot hi així, aquestes subvencions i aquestes despeses no són les adients en aquests moments d’ara. Us recomano la pel·lícula perquè malgrat és digui que no té una pròpia ànima o que no es contrasta amb el que realment sentia el poble (la part perjudicada). Sí que ens ajuda a entendre la història més recent, i no tan llunyana, a nivell polític; una opinió al respecte i una conjuntura global, a part de la vida personal de la protagonista.
Crec que tots estem vivint un moment de canvis i ens agrada poder escoltar les opinions que la majoria ens ofereixen.
