Olga Busquets Robles

La Cindi és una noia que té 19 anys que viu a Girona. Vol aprendre a parlar català. Per això com que és major de d’edat a pogut inscriure’s al consorci de la normalització lingüística. La seva mare va venir als 31 anys de Sud Amèrica, Hondures.

Volia comprar una casa. El somni americà, com ella diu. Ha vist que això és molt difícil. La vivenda al primer món és molt cara i costa molt aconseguir-la sense una ajuda o un pis de protecció oficial. Va portar a la seva família. Es van establir a Montilivi. Són tres fills els que té. Un d’ells, viu a Honduras amb el pare de la Maria Helena, la mare de la Cindi. Gràcies als diners estalviats, ella els ha pogut comprar una casa.

Abans de venir aquí, vivien tots junts amb els pares de la Maria Helena i els fills a una quadra de vivenda. Els diners que han estalviat els han enviat al seu país d’origen, com fan molts més immigrants, per poder comprar una vivenda i poder tornar al seu país en condicions. El seu acompanyant té la carrera de medicina, tot just ara ha pogut homologar el títol. Malauradament, no pot exercir de la seva professió i treballa a l’ajuntament de Salt. Són molts els que no poden exercir la professió i quan venen aquí treballen en el servei domèstic o a la cura de les persones grans.

Tots ells tenen els papers i el permís per a treballar. La Cindi no els té. No ha pogut trobar una feina de 40 hores setmanals per poder demanar els papers. Un cop tens aquest permís, també has de tornar al teu país d’origen per renovar el passaport. Molts d’ells, tornen però només per renovar-lo. Saben que volen tornar a Espanya, és el seu país i és el país que els ha acollit. Poden trobar una vida més digne, segura. Dura i treballada.

Espanya rep un % equitatiu en immigració d’Alemanya i EE.UU. L’Estat del benestar tal i com el coneixem pateix un riscos socials degut a una inestabilitat econòmica mundial. Al llarg del s.XX els països europeus han volgut protegir als seus ciutadans. Ara ens trobem en una situació lamentable: precarietats laborals, sous mínims establerts per un conveni i un món dur d’oportunitats.

L’anomenada economia submergia pateix la crisis del 2007. L’estil mediterrani, mig socialdemocrata i conservador, que no té prou ajudes per pensionistes, immigració i joves que volen iniciar-se al mercat laboral, tots ells amb estudis universitaris. La sostenibilitat dels països europeus pateix un retrocés. Cosa que els proxims anys haurem de patir una separació social i econòmica dura que toca tots els aspectes de la societat. Les anomenades retallades de sanitat i educació faciliten la privatització del mercat, tal com sempre han apuntat partits com CIU.

Actualment, els estalvis dels emigrants tenen una balança espanyola entre el 2002 i el 2007 que va créixer de 1500 milions a 8400 milions en trameses de diners a l’exterior. Dèficits que afecten a l’economia i a la inflació d’Espanya. Vist des d’una banca ètica, és normal. Tots volem viure una vida digne. Els indignats van tornar a sortir al carrer el passat 21 de juliol. Serem capaços de mantenir-nos dins l’estat del benestar.

La Cindi aprendrà català. Estudiarà els seus estudis. Treballarà. Tindrà els seus papers. L’estiu és un bon moment per fer activitats que durant tot l’any la feina diària ens ocupa el temps lliure.