La veu independent
Aquest 23 de juliol ens ha abandonat una de les veus independents musicals del Regne Unit. Ens hem vist plegats de les imatges de la mort d’una de les polèmiques estrelles de la música britànica, Amy Winehouse. La mort d’una cantant als 27 anys. Una artista que per la seva música i pels seus titulars ens deixava impactats. Emplenava totes les revistes del cor i premsa internacional en relació a les seves addiccions i aparicions estel·lars per a tot el món.
El primer cop que la vaig sentir, un amic la portava al cotxe. Era una revolució dins de la moda i la música londinenca. Una nena que els 14 anys va ser expulsada de l’escola de interpretació per dur un piercing. Amy Winehouse, problemàtica de família jueva, que ha portat una vida dura i que no va saber on posar-se en aquest món insospitat de la música: que la va portar a cantar en suburbis londinencs, caure a les drogues i ser descoberta prodigiosament per una discogràfica en el 2003 amb el seu primer debut “Frank.”
Mentre que als Estats Units va aconseguir 5 premis als Grammy al 2008. Després de la seva mort, en una setmana a aconseguit vendre 37.000 copies, segons la companyia Nielsen SoundScan. Aquí, sense tenir en compte la llei Sinde de la ministre de cultura, s’ha aconseguit una descarrega de 11.000 cançons de Winehouse només en una setmana. Cosa que dóna per pensar com n’és de lucratiu el negoci de la música internacional, quan un ídol es converteix en una problemàtica darrera de l’altra. Els interessos de les multinacionals discogràfiques o el joc que hem de patir quan una artista és reclamada pel seu públic.
“Rehab” una de les cançons més populars de la llista Itunes amb unes 10.782.895 visites a You Tube, gràcies al seu potent ritme de jazz, soul i rock amb una veu característica. Una barreja d’alcohol i drogues. Un còctel explosiu. Imatges fora de to. Bromes. Somriures mal intencionats o si més no amb indiferència. Entre la barreja d’admiradors. Llàgrimes del seu pare. Amy Winehouse ens deixa un gust de boca amarg. R.I.P. abreviatura de Requiescat in pace o que descansi en pau.
Amy Winhouse l’escoltarem els pròxims mesos, com hem pogut llegir a mitjans de comunicació internacionals: es preparen documentals musicals sobre la seva vida i unes col·laboracions amb altres artistes sobre material inèdit.
